FERRAN CARBALLIDO
Des de ben petit he estat
instrumentista de flabiol en diferents cobles. Més tard, l’any 2007 em vaig
iniciar a la composició de manera autodidacta rebent també consells puntuals de
grans músics que sempre vaig admirar. Si bé era cert que em mancaven encara
notables coneixements, certa era també la convicció que la meva música havia de
ser una expressió simfònica allunyada de la típica sardana alegre i balladora.
Admirava en aquell moment tant com ara a grans compositors catalans com Joaquim
Serra, Conrad Saló o Ricard Lamote de Grignon per citar-ne només alguns. Tenia
molt clar el camí a seguir i comptava amb la sort d’haver estat immers des
d’adolescent en la música d’altres genials compositors del Renaixement, del Barroc,
del Classicisme i del Romanticisme, fet que em va enriquir les idees em va
influir positivament a l’hora de poder jo “parlar” mitjançant la música.
Si hagués de dividir en èpoques
la meva trajectòria compositiva, marcaria com a punt d’inflexió la data de
novembre de 2013. El fet de ser tan autocrític amb les meves pròpies
composicions i no estar plenament satisfet amb la música que creava em va
portar a casa del mestre Lluís Vergés per tal de rebre les seves sàvies
lliçons. Mai no havia estudiat amb tant d’entusiasme com ho vaig fer amb ell i amb
el temps vaig comprovar com els meus coneixements d’harmonia i orquestració es
varen eixamplar fins al punt d’incloure elements cinematogràfics en algunes
composicions que posteriorment faria. Crec que la vida ha de ser un
aprenentatge continu i que potser en un futur trobaré exigus molts treballs que
he fet, però estic segur que la música que he escrit l’he creada amb passió i
afany d’expressar allò que amb paraules no puc dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada